Què és el Trastorn per Dèficit d’Atenció?

El Trastorn per Dèficit d’Atenció és un trastorn del neurodesenvolupament de caràcter neurobiològic i crònic el qual afecta al llarg de la vida del pacient i sol detectar-se a la infància. Aquest trastorn es caracteritza per la presència de tres símptomes principals o típics:

  1. Dèficit d’atenció
  2. Hiperactivitat
  3. Impulsivitat

Així, seguint el que ens indica el DSM-V “Guia de Consulta dels criteris diagnòstics”, el TDAH és un patró persistent d’inatenció i hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament o el desenvolupament,.

Quins són els criteris per diagnosticar el TDAH?

Segons el DSM-V, per a poder diagnosticar de TDAH a un nen o adolescent, aquest, ha de complir els següents criteris:

  • Alguns dels símptomes que causen alteracions, estaven presents abans dels 12 anys d’edat
  • Algunes alteracions provocades pels símptomes, es presenten en dos o més ambients (per exemple, a casa i a l’escola)
  • Hi ha un deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social, acadèmic o laboral, és a dir, que els símptomes interfereixen de forma significativa en la vida diària de la persona
  • Els símptomes no es produeixen exclusivament durant el curs de la esquizofrènia o d’altre trastorn psicòtic i no s’expliquen millor per un altre trastorn mental (p.ex. trastorn de l’estat d’ànim, trastorn d’ansietat, trastorn dissociatiu, trastorn de la personalitat, intoxicació o abstinència de substàncies)

A més, per tal de realitzar el diagnòstic de TDAH, cal que es realitzi un estudi neuropsicològic en el qual s’explorin tots els aspectes relacionats amb les àrees cognitives, conductuals, emocionals i socials del menor en qüestió.

Quants nens presenten aquest diagnòstic i/o dificultats?

S’ha estudiat molt la prevalença d’aquest trastorn en la infància i l’adolescència i durant molts anys s’ha estimat que es trobava entre el 4-6% de la població infanto-juvenil. No obstant, els estudis més recents han trobat que aquestes dificultats poden trobar-se en més del 10% dels nens i adolescents a l’actualitat.

Cal tenir present, a més, que molts dels nens i adolescents en edat escolar en l’inici no es detecten per alguns dels tres símptomes principals, ja que solen presentar altres signes i símptomes com són:

  • Desorganització i dificultats en planificació
  • Dificultats en hàbits d’autonomia
  • Manca d’habilitats per organitzar-se el temps
  • Problemàtica per concentrar-se en una tasca
  • Activitat excessiva
  • Baixa tolerància a la frustració
  • Dificultats per acabar les tasques que ha començat
  • Labilitat emocional
  • Dificultats en gestió emocional

Implicacions en la vida diària dels infants i adolescents

Degut a les múltiples dificultats que poden presentar els nens amb aquest diagnòstic, les repercussions en la seva vida diària poden ser diverses i cal que totes elles rebin la deguda atenció per tal de millorar-les i així ajudar al nen a que sigui lo més autònom i funcional possible en la seva vida quotidiana.

Així, hem de saber que les implicacions d’aquest trastorn es donen en múltiples contextos de la vida dels menors:

  • Context familiar
  • Context escolar
  • Àmbit social

Per què és important conèixer el trastorn?

El coneixement de les dificultats que poden presentar els nostres nens i adolescents és de suma importància ja que seran els futurs adults.

A més, en aquest cas, si tenim cert coneixement del diagnòstic i totes les seves implicacions serà més fàcil poder ajudar als menors que presentin aquestes dificultats així com comprendre millor la situació, aspecte primordial que ajudarà en gran mesura als nens.

Llavors…què faig si sospito que el meu/va fill/a pot tenir dificultats compatibles amb un TDAH?

El primer pas a realitzar com a pares és parlar amb els adults de l’entorn del nen (altre progenitor, mestres, avis, cangurs…) per tal de comentar les dificultats que s’estan observant i veure si la resta de cuidadors també han pogut percebre-les en major o menor mesura. A partir d’aquí, si les dificultats sembla que estan interferint en la vida diària del nen, la millor opció és consultar amb un professional especialista en el camp de les dificultats dels aprenentatges per tal de de poder realitzar una exploració diagnòstica acurada i, si escau, indicar el diagnòstic exacte que correspon amb les dificultats presents en el menor.

Els professionals als quals ens podem adreçar com a pares per tal d’ajudar-nos a detectar la presència de dificultats són:

  • Neuropsicòleg /a
  • Psicòleg/a infanto-juvenil
  • Psiquiatra
  • Psicopedagog/a

I la teràpia, per a què ens servirà? Quins beneficis obtindrà el meu fill?

La realització d’un suport terapèutic és necessari en tots els menors que presentin algún tipus de dificultat ja sigui de caire cognitiu, conductual, emocional i/o social. Així mateix, si ens trobem davant un nen o adolescent que presenta dificultats compatibles amb un diagnòstic de Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat aquesta ajuda o intervenció serà de suma importància per tal de garantir que el menor tingui un suport que pugui influir en ell de forma positiva.

D’aquesta manera, segons les bases científiques, el tractament d’elecció serà la teràpia cognitiu-conductual ja que, gràcies a ella, s’abordaran les diverses dificultats presents en el menor i ajudarà a dotar al menor d’estratègies per tal de poder evolucionar de forma satisfactòria en els diferents àmbits de la seva vida. Per tant, alguns dels beneficis que podem aconseguir gràcies a la realització d’un bon tractament són:

  • Augmentar l’autocontrol
  • Dotar al menor d’estratègies d’aprenentatge
  • Millorar la seva capacitat atencional
  • Millorar la gestió emocional
  • Dotar d’eines per organitzar i planificar-se
  • Millorar el seu grau d’autonomia
  • Entre d’altres