Les ruptures matrimonials, les separacions i els divorcis estan a l’ordre del dia i és cada cop més habitual sentir a parlar de fills amb pares separats. Encara que aquest aspecte varia entre uns anys i altres, les dades parlen per si mateixes i sabem que durant l’any 2018 el nombre de separacions i divorcis a l’estat espanyol, segons el INE, van ser entorn a 29000, només al primer trimestre del mateix any (entre gener i març), mentre que a l’actual 2019 –entre gener i març- aquesta dada va ascendir a quasi 30000 ruptures matrimonials. Aquesta dada és de molta importància, si tenim en compte que molts d’aquests matrimonis tenen descendència i que, per tant, els nens patiran també a causa d’aquest procés. És per això, que serà de vital importància la manera en com els progenitors gestionin la separació i la seva posterior relació com a pares d’aquests nens.

Quan es donen separacions i/o divorcis, per a tots els components de la família pot ocasionar un trauma, ja que és un gran canvi al qual tots hauran d’adaptar-se. No obstant això, aquesta adaptació serà molt més fàcil i suportable per a tots si la separació es dóna en termes els més positius possibles i amb una comunicació assertiva entre els progenitors. En canvi, si la relació entre els pares no és bona, i es dóna una “guerra oberta”, la comunicació es realitza de forma agressiva o no hi ha cap mena de contacte entre ells, i això pot ocasionar que aquest trauma s’allargui, així com l’adaptació dels nens a la nova situació familiar pot quedar enquistada i provocar dificultats en l’àmbit emocional i instigar que aquestes dificultades es generalitzin a tots els àmbits de la seva vida.

Quan la relació entre els progenitors té com a sentiments centrals la ràbia i la ira, la comunicació molt possiblement sigui de caràcter agressiu. És a dir, els retrets, els comentaris negatius o els atacs personals seran l’eix central en els seus contactes. Igualment a com ocorre quan la ferida per la separació encara no ha sanat i un dels progenitors –o ambdós- han decidit mantenir distància entre ells i això comporta a no tenir una comunicació fluïda entre ells. Ambdues situacions poden fer mal als fills i, això, contribueix a produir-los un malestar significatiu a la seva vida, sumat al canvi donat per la separació es dóna, a més, un conflicte obert entre els progenitors, dues figures de molta importància a la vida dels nens.

Si el que volem és afavorir el benestar dels nostres fills després d’aquesta separació, aquesta ruptura no pot ser la peça central del puzle, és a dir, per davant de tot allò primordial han de ser els fills i, per tant, els aspectes que a ells els envolten. És per això, que encara que no sigui necessari tenir una amistat entre els pares, se sap que el principal serà que es produeixi una comunicació efectiva, assertiva entre ambdós i sobretot quant als temes que concerneixen els fills en comú.

A continuació, us proporcionem algunes pautes i recomanacions que podran ajudar-vos si us trobeu davant una situació de separació i les quals beneficiaran als vostres fills si les poseu en pràctica:

  1. Evitar fer comentaris negatius sobre l’altre progenitor: encara que ens hàgim separat, l’altre progenitor no deixa de ser una figura important, de vincle amb el nostre fill, és per això que parlar malament del seu pare/mare li fa mal i pot provocar un conflicte intern en el nostre fill.
  2. No discutir davant dels nens: aquesta situació és molt desagradable pels nens i poden sentir-se culpables per les discussions donat que, habitualment, els desacords es donen per temes que concerneixen els fills. També és important evitar discutir per telèfon davant la presència dels fills perquè, encara que no ho sembli, també es donen conte de la situació.
  3. Acordar rutines i normes: és important que els nens tinguin la semblança més gran possible pel que fa a rutines, normes i horaris, ja que els facilitarà molt l’adaptació a la nova situació. Això serà més fàcil si es dóna una comunicació i acord entre els progenitors.
  4. No coaccionar als fills: la gelosia i la rivalitat amb la ex parella, de vegades, poden ocasionar que fem xantatge emocional als nostres fills i, això, només aconsegueix que ells s’allunyin del progenitor que es comporta així. S’ha de tenir en compte que, tot i que amb la nostra ex parella (i també pare i mare dels nostres fills) ells estiguin bé, contents i feliços, això no significa que amb nosaltres no ho siguin; el més sa és que els fills siguin feliços i vagin contents amb els dos progenitors, sinó, segurament alguna cosa no està anant tant bé com hauria d’anar.
  5. Prohibir que vegin al seu pare/mare: és un dret fonamental dels nens poder veure a tots dos progenitors. El fet de prohibir que els nostres fills vegin a un dels seus pares, o bé, que puguin gaudir algunes activitats amb ells, no fa més que danyar als nostres fills, així com la relació que nosaltres tenim amb ells.
  6. Afegir noves persones: ser cautelós i previngut a l’hora d’ “afegir” a una nova parella en la vida dels nostres fills, realitzant una integració harmoniosa i molt progressiva perquè els menors puguin anar fent-se a la idea a poc a poc de la nova situació.