Quan algun aspecte no va bé a l’escola… Els trastorns de l’aprenentatge

Què són els trastorns de l’aprenentatge?

Els trastorns de l’aprenentatge (TA) són, segons el DSM-V,  “dificultats en l’aprenentatge i en l’ús de les aptituds acadèmiques, evidenciat per la presència d’almenys un dels següents símptomes els quals han d’haver aparegut durant mínim 6 mesos”: lectura imprecisa o lenta de paraules, dificultats en la comprensió lectora, dificultats ortogràfiques, dificultats en l’expressió escrita, dificultats per a dominar el sentit numèric o el càlcul i/o presència de dificultats per entendre els raonaments matemàtics.

Segons diferents estudis, la prevalença d’aquests trastorns es troba al voltant del 10% dins la població escolar si tenim en compte les dificultats en lectura, escriptura, ortografia i matemàtica/aritmètica.

Dins aquestes dificultats anomenades com a trastorns de l’aprenentatge, podem trobar-ne diferents tipus: dislèxia, discalcúlia, disortografia, trastorn de l’aprenentatge no-verbal o TDAH. En posteriors posts, us anirem informant i donant algunes recomanacions sobre cadascuna d’aquestes dificultats.

 

Com saber si el meu fill té una dificultat o trastorn en l’aprenentatge?

El primer signe amb el qual els pares podem saber si el nostre fill pot estar patint alguna dificultat en el seu aprenentatge, és el fet que l’escola detecti alguna problemàtica associada, tal com comentàvem anteriorment, amb l’adquisició de la lectura, l’escriptura, l’ortografia i/o el raonament matemàtic. No obstant això, d’altres aspectes com dificultats en les relacions socials, baix estat d’ànim, negació a anar a l’escola, excessiu moviment, dificultats en motricitat fina o distractibilitat, entre d’altres, també poden ser indicadors del fet que hi ha existència d’una dificultat i que, per tant, cal consultar a un especialista. Aquest especialista, habitualment un psicòleg especialitzat en trastorns de l’aprenentatge o un psicopedagog, tindrà de realitzar una exploració en profunditat per poder obtenir un perfil cognitiu del nen, amb el qual podrà saber quins són els punts forts i febles que presenta, així com determinar si hi ha una dificultat o si aquesta problemàtica va més enllà i cal fer un diagnòstic.

 

Tinc un diagnòstic… i ara què?

Un cop s’ha consultat amb l’especialista i se saben quines són les dificultats específiques que presenta el nostre fill, o si és el cas, tenim un diagnòstic de trastorn de l’aprenentatge, serà important que el nostre fill realitzi una intervenció amb el psicòleg especialitzat en aquesta problemàtica o el psicopedagog en qüestió. Aquesta intervenció anirà dirigida a dotar d’estratègies per millorar les dificultats específiques i a estimular els punts febles detectats. En aquest sentit, també serà important tenir en compte les potencialitats o punts forts, així com els seus interessos, ja que ens ajudaran a poder realitzar una intervenció més personalitzada, a millorar l’adherència del nen al tractament i a poder compensar els punts febles els quals anirem treballant.

 

A més, també serà important que si hi ha alguna problemàtica emocional associada, aquesta, també sigui treballada per part del psicòleg.

És recomanable que la intervenció sigui dinàmica, flexible i lúdica pel nen, ja que és important que el menor gaudeixi de les sessions per tal de facilitar-li el fet d’interioritzar totes les estratègies treballades per tal d’afavorir que es generalitzin a tots els àmbits de la seva vida.

 

Quines ajudes necessita el meu fill?

A més de la intervenció anteriorment indicada, serà important que l’especialista encarregat d’aquesta, realitzi coordinacions periòdiques amb l’escola per tal de realitzar un treball conjunt i acordar quines seran les adaptacions i recomanacions més adients segons el cas.